dijous, 2 de juny del 2011

Som Comunitat ?

Un soci de l'AMPA ha publicat un article d'opinió que us oferim en els seu permís:

Article complet a l'ABC

Som Comunitat?

Día 02/06/2011 - 10.26h

Un dels avantatges que té la Comunitat Valenciana per a qui venim de fora amb un coneixement raonable del castellà és que si ens entestem som capaços d’entendre en valencià en poc de temps. I si perseverem i el nostre voltant ens ho posa fácil, som inclús capaços de parlar-lo (xampurrejar-lo en el meu cas). Aquesta és una virtut d’aquesta terra que té per bé acollir al foraster encara que mai deixe de considerar-lo com a tal. I ho dic per la meua condició d’immigrant basc en terres valencianes.
He demanat a una bona amiga que em traduisca hui l’article al valencià precisament perquè jo a males penes el parle xampurrat. No els vull contar la meua incapacitat per a escriure'l. Però li he demanat que ho faça perquè necessite fer una defensa emocional del valencià. Ara, sobretot que el Govern valencià pareix que vulga eliminar la línia de les escoles. Serà realment valencià un govern que vol eliminar la línea en valencià de les escoles?
Doncs això, que com admet la meua ignorància en aquest tema, em vaig a permetre el luxe de formular algunes preguntes.
És realment millor l'ensenyament trilingüe que el bilingüe o el monolingüe? Des de la meua ignorància els garantisc que és el mateix. Com em va dir un directiu d’empresa vingut a menys que em va preguntar, «Juan què es diu de mí en la redacció?». «Veuràs, sóc periodista, digues-me que vols que diguen i buscaré qui ho diga».
Quin horitzó lingüístic vol el Consell per a la Comunitat Valenciana? Perquè tem que és això el que estem discutint. Volem que d’ací a cinquanta anys es parle més o menys valencià. Ens té igual? Per què no ens ho aclareixen? Quin paper pot tindre la llengua en la vertebració de la Comunitat Valenciana?
Un poble, recorde dels meus temps d’estudiant, s'identifica per un territori, una història i una cultura. Afegiria jo alguna cosa important en democràcia: una voluntat. El territori està, la història crec que també. La cultura és inqüestionable.
La llengua és un punt clau en aquesta cultura, i per tant, en aquesta identificació com a poble. Aleshores, crec que només falla la voluntat, almenys en els plans d’algunes persones.
Tinc quatre fills. El major estudia en castellà. Les tres xicotetes, en valencià. I em pareix bé tot. La voluntat d'ells i dels seus pares ha provocat escenaris distints, que no em pareixen de cap manera ni millors ni pitjors. Només diferents.
Però dit açò, com a simple ciutadà, furtar als valencians la possibilitat de què els seus fills estudien en valencià com a llengua vehicular em pareix un perfecte contrasentit.
Supose que tots estem molt orgullosos de què el castellà, gràcies a la pressió i la persistència dels llatins, s’haja convertit en la segona llengua en els Estats Units. I qui no se senta orgullòs d'açò no deu ser un bon español. No m'explique que un valencià de bé estiga a favor d'una mesura que és contrària als interessos de la seua llengua. Els periòdics están inundats de publicitat que acaba dient «som Comunitat». Som Comunitat?